>> MENEXEN – No podries recordar el que deia Aspàsia?
>> SÒCRATES – Si no pogués, seria certament culpable. Vaig aprendre amb ella i quasi vaig rebre pals per desmemoriat.>>
Plató, Menexen, 235e – 236c
gravat amb punta seca sobre planxa de bric
entintat en buit
2024
Textos
(Diàleg entre Aspàsia, Xenofont i la seva dona)
<< (Aspàsia) – Digues, si us plau, esposa de Xenofont: si la teva veïna tingués algun objecte d’or millor que el que tu tens, preferiries el d’ella o el teu?
>> -El d’ella, respongués.
>> (Aspàsia) – I, si tingués algun vestit o alguna altre ornament femení d’un preu més car que el que tu tens, preferiries el teu o el de la teva veïna?
>> El de la veïna, sens dubte
>> (Aspàsia) – Bé. Si ella tingués un espòs millor que el teu, preferiries el d’ella o el teu?
>> Aquí la dona enrogí.
Llavors Aspàsia es posà a parlar amb Xenofont
>> (Aspàsia) – Si us plau, Xenofont, si el teu veí tingués un cavall millor que el teu, preferiries el teu o el d’ell?
>> El d’ell, respongué.
>> (Aspàsia) – I si tingués una propietat millor que la teva, quina preferiries posseir?
>> La del veí, és a dir, la millor.
>> (Aspàsia) – I si tingués una esposa millor que la teva, preferiries la d’ell o la teva?
Davant d’aquesta pregunta el mateix Xenofont també callà.
>> Aspàsia continuà: Com que vosaltres dos no m’heu contestat a allò concret que jo en concret volia escoltar, jo mateixa us diré el que ambdós esteu pensant. Doncs, tu, dona, vols tenir el millor home, i tu, Xenofont, vols tenir l’esposa perfecta. Per tant, si no aconseguiu ser el millor home i la millor dona que existeixen a la terra, certament sempre cercareu amb gran insistència el que vosaltres considereu el millor, és a dir, tu estar casat amb la millor de les dones i ella estar casat amb el millor dels homes.>>
Ciceró, <<Esquines Socràtic>>, Sobre la invenció, I, 31, 51
<< MENEXEN – Potser tu mateix et creus capaç de parlar, si fora necessari i el Consell et triés?
>> SÒCATRES – En veritat això no seria gens admirable, Menexen, que fora capaç de parlar jo que casualment tinc una mestra en retòrica en absolut vulgar, sinó precisament la que ha format a molts i excel·lents oradors, i en particular a un que sobresurt entre els grecs, Pèricles, els fill de Xàntip.
>> MENEXEN – (…) I què podries dir si fossis tu el que hagués de parlar?
>> SÒCRATES – Jo de mi mateix potser res, però precisament ahir vaig escoltar Aspàsia que estava finalitzant un discurs fúnebre sobre aquests mateixos morts. Sentí, en efecte, el que tu dius que els atenesos es disposaven a elegir a qui havia de parlar. Llavors, una part, la que era necessària dir, la va exposar davant meu sobre la marxa, l’altra part, que la tenia preparada amb anterioritat, suposo que de quan va escriure el discurs fúnebre de Pèricles, reunia restes sobrants d’aquest discurs.
>> MENEXEN – No podries recordar el que deia Aspàsia?
>> SÒCRATES – Si no pogués, seria certament culpable. Vaig aprendre amb ella i quasi vaig rebre pals per desmemoriat.>>
Plató, Menexen, 235e – 236c
(Traduït al català de: SOLANA DUESO, José. Aspàsia de Mileto. Testimonios y discursos Anthropos, 1944, p. 21-23)
Puntaseca 