presó de Sòcrates
aiguatinta i punta seca sobre planxa de coure 25×16.5
2024
Capitalisme i presons
La presó funciona ideològicament com un espai abstracte on es dipositen els indesitjables, i això ens deslliura de la responsabilitat de pensar en els problemes reals que afecten les comunitats d’on provenen els presos en un nombre tan desproporcionat. Aquesta és la tasca ideològica que representa de la nostra societat, especialment en els causats pel racisme i, cada vegada més, pel capitalisme mundial.
[…] El projecte immens de construcció de presons que va arrencar als anys vuitanta va crear els mitjans per concentrar i gestionar el que el sistema capitalista havia declarat implícitament un excedent humà.
La raça i l’empresonament
Particularment als Estats Units, la raça sempre ha tingut un paper central per construir presumpcions de criminalitat. Després de l’abolició de l’esclavitud, els antics estats esclavistes van aprovar una nova legislació que revisava els codis dels esclaus per regular el comportament dels negres lliures de manera semblant a com ho feien els que existien durant l’esclavitud. Els nous Black codes (codis per als negres) proscrivien un ventall d’accions que només es criminalitzaven si la persona acusada era negra.
[…] És evident que les persones negres es consideren prescindibles dins del “món lliure” però al mateix temps representen una font essencial de beneficis dins del món carcerari.
El gènere i la presó
Tot i que els homes constitueixen la immensa majoria dels reclusos d’arreu del món, hi ha aspectes importants del càstig estatal que es perden si es dona per fet que les dones són marginals i que, per tant, no són mereixedores de la nostra atenció.
[…] Els estudis sobre presons de dones d’arreu del món indiquen que l’abús sexual és una forma perdurable, tot i que no reconeguda, de càstig a la qual són subjectes les dones que tenen la desgràcia d’anar a parar a la presó. Aquest és un aspecte de la vida a la presó que les dones es poden esperar de trobar-se, directament o indirecta, malgrat les polítiques escrites que governin la institució
Els centres educatius i els centres penitenciaris
I encara hi ha proves més convincents sobre el perjudici causat per l’expansió del sistema penitenciari en les escoles situades en comunitats de color pobres que repliquen les estructures i els règims de la presó. Quan els infants assisteixen a escoles que donen més valor a la disciplina i la seguretat que al coneixement i al desenvolupament intel·lectual, assisteixen a escoles preparatòries per a la presó. Al segle XXI, els activistes antipresó insisteixen que l’abolició del sistema penitenciari és un requisit fonamental per a la revitalització de la democràcia.
[…] Els centres educatius es poden veure com l’alternativa més potent. Si no s’eliminen les estructures actuals de violència dels centres d’ensenyament en comunitats empobrides de color —que inclouen la presència de guàrdies de seguretat armats i policia— i si les escoles no es converteixen en espais que encoratgin el goig d’aprendre, aquestes escoles continuaran sent les vies principals cap a la presó. L’alternativa seria transformar les escoles en vehicles per a la descarceració.
Puntaseca 