planxa de coure
collage
2014
A partir del film L’última frontera. Es va rodar a Portbou i recorda els darrers dies de Walter Benjamin
Gravats de Passatges
El Memorial Passatges a Walter Benjamin és una obra que forma part del moviment de les darreres tendències de Portbou (Alt Empordà). És un conjunt que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El memorial a Walter Benjamin és una obra de Dani Karavan que consta de diferents parts.
Primer passatge: el túnel
Un passadís en un pendent pronunciat amb 87 graons que porten de la placeta de l’entrada al cementiri fins al mar. És una estreta escala metàl·lica encaixada entre planxes de ferro rovellat de 2,35 m d’alçada en un corredor que, com un túnel, s’ha excavat en el pendent. Quan s’ha recorregut un 75% del trajecte, un vidre s’interposa en el camí i impedeix seguir la ruta. Al fons, un remolí de mar, tan proper com inaccessible. I al vidre, una cita que interpel·la el pes del passat i la memòria: “És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom”. Sota la cita, el nom de Walter Benjamin. Karavan va seleccionar aquesta cita de Benjamin del treballs preliminars de les tesis Sobre el concepte d’història (1940). A mesura que es baixa pel túnel, apareixen el mar i les muntanyes de Cap Cerbère. Cada 26 de setembre, data de la mort de Benjamin, l’ombra passa pel seu nom, que fa de signatura a la cita.
Un passadís en un pendent pronunciat amb 87 graons que porten de la placeta de l’entrada al cementiri fins al mar. És una estreta escala metàl·lica encaixada entre planxes de ferro rovellat de 2,35 m d’alçada en un corredor que, com un túnel, s’ha excavat en el pendent. Quan s’ha recorregut un 75% del trajecte, un vidre s’interposa en el camí i impedeix seguir la ruta. Al fons, un remolí de mar, tan proper com inaccessible. I al vidre, una cita que interpel·la el pes del passat i la memòria: “És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom”. Sota la cita, el nom de Walter Benjamin. Karavan va seleccionar aquesta cita de Benjamin del treballs preliminars de les tesis Sobre el concepte d’història (1940). A mesura que es baixa pel túnel, apareixen el mar i les muntanyes de Cap Cerbère. Cada 26 de setembre, data de la mort de Benjamin, l’ombra passa pel seu nom, que fa de signatura a la cita.
Xavier Valls Rota
Gravat a l’aiguatinta damunt planxa de coure 25×16’5 cm Entintat en buit / 2013
Segon passatge: el mur
En pujar les escales del túnel un retall de cel blau suggereix la llibertat. Un camí de ferro recorda una via de tren que ens porta a un mur de pedres encastades en un marge. D’allà no es pot passar.[
Gravat a l’aiguatinta damunt planxa de coure 25×16’5 cm Entintat en buit
2013
Tercer passatge: L’olivera
Seguint pel camí de ronda que va a Colera, s’obre un camí costerut i rocallós que porta de l’esplanada del cementiri als altres elements del Memorial de Karavan, que queden al seu darrere. L’artista ha integrat la seva obra en aquest camí natural, que és el camí de l’entrada del darrere del cementiri, la de la part no catòlica. El camí aboca a una olivera vella de la vegetació autòctona on el destí, el vent i el sol, han gravat la seva petja en les formes sinuoses. Un arbre utilitzat reiteradament per Karavan com a signe de resistència de l’home i de reconciliació. L’estreta plataforma de pocs esglaons que hi ha al peu de l’olivera convida a detenir-se en el paisatge i observar l’olivera, els Pirineus i el Mediterrani. I al fons, la visió de l’antic pas fronterer. Aquest pas del Memorial reivindica un dels leitmotives de Karavan: “les oliveres haurien de ser les nostres fronteres”, com ho va fer a la Biennal de Venècia de 1976,representant l’Estat d’Israel.
Gravat a l’aiguatinta damunt planxa de coure 25×16’5 cm Entintat en buit
2013
Quart passatge: la plataforma fita dels passatges
El camí, estret i rocallós, porta a una petita esplanada amb una plataforma quadrada de 16 m2 amb un cub de pedra al mig que convida a la pausa. L’esplanada és oberta al mar i a l’horitzó. Tanmateix, una tanca metàl·lica de filferro, semblant a les que s’utilitzen als camps de concentració, s’interposa entre el caminant i l’horitzó, és la vella tanca del cementiri, que Karavan ha deixat intacta. Sobre el cub central, hom hi pot seure, escoltar el vent, els ocells, els trens, és un lloc per a la reflexió. El recorregut acaba al cementiri, on Benjamin és enterrat en una fosa comuna i en la tomba simbòlica de Walter Benjamin on es fan els actes oficials i on avui una placa recorda la darrera carta que va escriure en aquest població expressant la seva voluntat de morir-hi
Gravat a l’aiguatinta damunt planxa de coure 25×16’5 cm
Entintat en buit
2013
Aiguatinta i punta seca
Entintat en buit
2014
A partir del film L’última frontera. Es va rodar a Portbou i recorda els darrers dies de Walter Benjamin
Puntaseca 