Cos meu, recorda
no solament com t’han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu –i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l’efecte que també als desigs
aquells vas ser donat –ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se’t clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.
aiguatinta sobre planxa de coure 20×20
2023
Xavier Valls Rota / planxa de ferro amb oxidació natural. 2022
Els dies futurs es drecen davant nostre
com una filera de ciris encesos,
càlids, daurats i plens de vida.
Els dies passats queden enrere
com una trista filera de ciris apagats;
els de més a prop fumegen encara,
ciris freds, consumits i torçats.
No vull veure'ls: m'entristeix el seu aspecte,
i m'entristeix recordar la seva antiga llum.
Al davant contemplo els ciris encesos.
No vull girar-me per veure, amb horror,
que de pressa s'allarga la filera ombrívola,
que de pressa augmenten els ciris apagats.
Puntaseca 